Text
Temps era temps, quan Portugal encara no existia i l’Algarve era dels àrabs, hi havia un rei que no coneixia la derrota.
Un bon dia, es va fixar, entre els presoners de la darrera batalla, en la bonica Gilda, una princesa rossa, d’ulls blaus i delicada. Era d’una bellesa tan encisadora que tothom li deia “La Bella del Nord”. Impressionat, el rei moro la va alliberar. Amb el temps, es va anar guanyant la seva confiança i finalment li va confessar el seu amor i li va demanar la mà. Malgrat la gran celebració que es va fer per aquesta ocasió, Gilda no semblava gens feliç. La princesa tenia nostàlgia. Trobava a faltar els camps coberts de neu i sentia una enyorança profunda per la seva terra natal. Llavors, el rei, que tenia por de perdre la seva tendra esposa, va tenir una idea: va ordenar que es plantessin ametllers per tota la regió. A l’inici de la primavera següent, els arbres ja havien florit. El rei va cridar a la seva estimada perquè, des del balcó de la torre més alta del castell, pogués admirar aquell paisatge. En veure l'espectacle indescriptible, la reina va començar a aplaudir i a fer crits d’alegria. I va ser en aquell mateix moment, que es va curar de l’enyorança, perquè la catifa de flors blanques era com una espessa capa de neu.
La parella va viure durant molt de temps un bell i intens amor, sempre impacient, any rere any, perquè arribés de nou la primavera, acompanyada del meravellós espectacle dels ametllers florits.
Referències
Conte tradicional portugès, molt popular a la regió de l'Algarve.
Compléments
Enregistrement audio, version française : [[{"fid":"2820","view_mode":"default","fields":{"format":"default"},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default"}},"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]