Texte
La Mila té un gos que es diu Moll. Li agrada ficar-se a la dutxa quan ella hi és i sempre acaba moll de cap a peus.
A la Mila li agrada passejar en Moll i tots dos corren sense parar, amunt i avall.
En Moll és molt llest. És capaç de trobar coses perdudes als llocs més curiosos.
A l’hivern, la Mila s’ajeu al costat d’en Moll i s’escalfa amb la seva llana peluda. Fan unes migdiades, tots dos!
Quan va a l’escola, en Moll l’ajuda a dur la cartera.
I sap esperar-se quan el semàfor és vermell!
Quan la Mila està trista, en Moll li llepa la cara i de seguida la fa riure. Li fa companyia.
Però en Moll també pot ser molt pesat! De vegades, quan busca les sabatilles de la Mila les hi torna ben espellifades.
Quan està molt content li dóna cops de cua a la cara o se li enfila al damunt i gairebé la fa caure!
Quan surten a passejar, la Mila ha de dur una bosseta per recollir totes les seves caques. Ecs, quin fàstic!
De vegades, en Moll no es pot esperar i aleshores fa un pipí sota el llit de la Mila. Brut, més que brut!
Altres vegades està emmurriat i, amb la cua entre cames, fa grrrrr, grrrrr. Aleshores no s’hi pot jugar.
Ai, que pesat que pot arribar a ser, en Moll!
Però la Mila no sap què faria, sense ell!
References
Text: Eva Santana
Primera edició: abril de 2006
Eumo Editorial. C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic www.eumoeditorial.com
Guia didàctica