La primera pel·lícula que he vist (o tornar a veure) ha estat "Au revoir les enfants" i em vaig fer una llista de temes i subtemes que se m'acudien per a una posterior anàlisi (relacions humanes, espais, ensenyament i mètodes pedagògics, context històric i lloc de la religió).
A banda (=a part) del de la religió, el que més em va colpir (=sorprendre) va ser, dins del de les relacions humanes, la presència de la dona. En aquesta pel·lícula, pel context històric i la situació les dones que hi surten, minoritàries per cert, desempenyen (=juguen) un paper més aviat subaltern i relacionat amb els rols tradicionals propis de l'època (mare, cuinera, infermera i mestra de música). El paroxisme arriba quan a sobre un dels personatges, masculins, diu "Les femmes, sont toutes des putes".
Si encara no heu vist, o tornat a veure, aquesta pel·lícula us invito a esbrinar (=trobar) quin personatge pronuncia aquesta frase.
Certament la pel·lícula mostra un món masculí, on la presència de la dona es puntual i amb rols "típics i tòpics", a més carregades totes d'aspectes en certa manera "negatius": la cuinera beu, la mare es mostra molt superficial, la monja s'espanta quan la seva feina està relegada a una infermeria... i les tres noies del final són gairebé expulsades de l'escena per estar on no toca (anaven a resar).
Per altra banda, és interessant el tempo del film, ja que es desenvolupa a ritme lent, existencial, amb primers plans, poca acció... Es va recreant el clima, l'ambient, com es fragua l'amistat i des del principi copsa l'atenció i fa que l'espectador estigui en suspens del que vindrà.
Són les meves primeres sensacions en veure la pel·lícula.
Antwort auf Certament la pel·lícula von ino
Tu as raison, Ino, les rôles dévolus aux femmes dans ce film sont plutôt négatifs.
Antwort auf Certament la pel·lícula von ino
Bonjour.
Je suis d'accord avec toi, ce film arrive à nous plonger dans l'ambiance du moment et de l'époque avec un rythme lent. On sent que le réalisateur décrit un moment marquant de sa vie, qu'il a vécu ces choses et qu'elles ont laissé une trace indélébile en lui. Je trouve que cela enrichit notre perception de ces événements historiques.
È vero che in questo film il ruolo delle donne è davvero secondario, ma credo che sia dovuto sia al contesto storico che al contesto della storia. Credo che uno degli obiettivi del film sia proprio quello di proporre un contesto assolutamente maschile. Certo, si sarebbero potuti creare delle protagoniste un po' più simpatiche.
Diverso è il caso di Caterina va in città, dove le protagoniste femminili (nonostante le loro contraddizioni) sono molto più positive dei protagonisti maschili.
És cert que en la pel·lícula "Au revoir les enfants" el paper de la dona és negatiu i poc important, tot al contrari del que trobem a les pel.lícules "La historia oficial" i "Central do Brasil" on són força importants. Tot i semblar dos dones fortes, Dora i Alícia no ho són i viuen en un molt irreal. No volen veure que succeix amb els nens o d'on venen. No són conscients, però els seus personatges van evolucionant i prenent consciencia del que succeix al seu voltant.
Antwort auf És cert que en la pel·lícula von rosa
Oui, c'est vrai que l'héroïne de "Central do Brazil" est vraiment indépendante et forte par rapport à la mère dans "Au-revoir les enfants" qui représente la place de la femme dans la société française à l'époque du film :)
Le film "Au revoir les enfants" est un beau film historique mais c'est vrai que la femme est pas bien représentée. Elle est très peu présente. Mais ce film permet de voir comment ça c'est passé pendant la seconde Guerre Mondiale pour les écoles et pour les juifs qui devaient se cacher. "Au revoir les enfants" m'a beaucoup touché! :')
En el film "Caterina va in cittá" la madre, que parece ser una mujer simple y anodina, deja entrever un interior mucho más profundo, que lucha en silencio por encontrar un poco de felicidad.
Me impactó esa pasividad del comienzo que termina estallando y animándose a ser infiel.
La protagonista de Central Brasil escritora de cartas con el huerfano al lado a quien protege, me parece fuerte en su aparente fragilidad.
Ella es un mujer ingeniosa que busca ganarse la vida con fantasías parecidas a la mentira, pero con gran ternura.
Me genera sorpresa la protagonista de Catherine en Citta, una niña del interior que emigra dentro de su país, desde un pueblo del interior a Roma donde se encuentra en una realidad distinta en la que se va insertando sin perder su propia esencia ni el gusto por el canto.
Nel film Au revoir les enfants le donne sostanzialmente scompaiono, quasi non avessero nessun ruolo nella Storia; il fratello di Julien, infatti, sintetizza la visione iper-patriarcale dell'educazione d'allora, anche dei più giovani: "les femmes, c'est toutes des putes".
Mentre negli altri film, seppur con ruoli e secondo punti di vista diversi, le donne sono centrali:
- Central do Brasil e La Historia Oficial: senza le due protagoniste Dora e Alícia i film banalmente non esisterebbero; si tratta di due personaggi femminili adulti, che decidono le sorti del film, il plot senza di loro non avrebbe senso.
- Caterina va in città e in Entre les murs: ci troviamo di fronte a delle giovanissime donne-studentesse che assumono una forza dirompente e unica nello svolgersi del film, in relazione anche ai personaggi maschili.
Significativo che in Entre les murs il professore sia uomo e non donna, quasi ci sia stato un tentativo da parte del regista di capovolgere paradigmi obsoleti.
Bonsoir à tous,
C'est sûr que comparé aux autres films, "au revoir les enfants" rend peu d'honneur au rôle féminin dans le cinéma. Par ailleurs, je pense que le sens du film n'est pas là et que même si c'est un monde plutôt masculin, les femmes de l'époque ont également eu un rôle important durant l'Occupation (certaines étaient résistantes, des mères cachaient des enfants juifs etc). C'est plutôt le contexte du film que le film lui même dont je parle mais je pense qu'il est toujours important de s'y intéréssé qu'il soit contemporain ou non.
Bonne soirée,
Laurie B