Victoria

Hola,

La reflexió de la segona sessió és que ha sigut molt interessant parlar de les "veus" en intercomprensió i descobrir la teoria dels esquemes que ens ajuda a interpretar i comprendre un missatge; i així doncs, establir comunicació amb un altre interlocutor que no parla la mateixa llengua que la nostra. Donar veu a totes les persones i llengües és una idea molt interessant.

En segon lloc, m'ha agradat molt el concepte d'ètica comunicativa. És molt important ser sensibles a les possibles reaccions dels altres i aprendre a comunicar-nos tot fent-nos entendre o reformulant i utilitzant les estratègies necessàries.

Finalment, m'ha agradat aprendre la distinció entre plurlingüisme i multilingüisme.

De moment està sent un seminari molt enriquidor i que obre noves portes.

Irene

Hola Maite:

sólo recordar, que lo de la teoría de los esquemas proviene de la didáctica de las lenguas primeras y extranjeras/segundas y que a nosotros nos sirvió como referencia a la hora de desgranar las estrategias de comprensión de una lengua desconocida, porque nunca estudiada, pero tipológicamente vecina

Hem començat a parlar d’intencomprensió a través de metàfores. Un cop més, se’ns ha demostrat que la intercomprensió és possible gràcies a uns esquemes de coneixement lingüístics, textuals i de contingut que podem aplicar per entendre una llengua que no parlem. Hi ha diferents reflexions  en relació amb la intercomprensió que m’agradaria destacar:

- És una pràctica molt antiga.
- Té avantatges que no només afecten la comunicació, ja que també en surten beneficiats valors com el respecte i  el desenvolupament cognitiu.
- La intercomprensió té una dimensió ètica  en el moment  les persones són més receptives a la diferència i més respectuoses amb les altres llengües.

També m’ha semblat molt interessant la reflexió sobre la voluntat política de la intercomprensió. Malauradament, moltes vegades s’usen les llengües per aguditzar les diferències i per estigmatitzar-les, cosa que és del tot incomprensible quan parlem de patrimoni de la humanitat.

Finalment, he notat que dins del grup hi ha més relaxament, curiositat i aproximació a les diferents llengües del curs, la qual cosa demostra que la intercomprensió funciona.

Un dia més, hem pogut endinsar-nos i comprovar els avantatges de la intercomprensió. D’entre els diferents aspectes positius de què s’ha parlat, destacaria els factors cognitius (rapidesa d’aprenentatge, activació de coneixements i estratègies), els factors afectius (confiança, lligams emocionals) i els valors (salvaguarda de patrimoni, tolerància, apropament lingüístic i cultural, etc.). Considero molt positiu la reformulació del paper del professor i de l’alumne; d’una banda, el professor no és un simple transmissor de continguts sinó que fa de mediador perquè l’alumne tingui un paper més actiu i responsable en el seu aprenentatge plurilingüe. D’altra banda, l’alumne no és un simple receptor de continguts sinó que es valora com a agent actiu amb un bagatge lingüístic i una experiència que li permet establir ponts amb altres llengües. M’ha agradat molt la idea de pont, no de barreres.

La concreció didàctica del plurilingüisme ha sigut molt enriquidora ja que hem pogut  analitzar diferents materials dissenyats a partir de l’enfocament. Crec que m’hi entretindré més estona...

Avui s’ha incorporat una llengua més a la classe (el portuguès). Crec que el nivell d’ansietat del grup també ha disminuït, la qual cosa és un clar exemple de les virtuts del plurilingüisme.