Texte
SÓC EN TOMASSO, EL BOU,
I AQUEST MATÍ
TINC MOLTA GANA.
A LA CUINA HI HA UNA CAPSA
AMB GALETES,
ÉS A SOBRE EL TAMBORET.
QUE BÉ!
DE GALETES JA NO EN QUEDEN,
ME LES HE MENJADES TOTES,
QUÈ MÉS PODRIA DEVORAR?
OBRO LA PORTA,
VULL ANAR A VEURE
EL MEU COSÍ.
VIU AL CAMP
I SEMPRE TÉ LA NEVERA BEN PLENA
PERÒ A MIG CAMÍ . . .
EL MEU NAS DIU: “TOMASSO,
QUE NO SENTS L’OLOR DE SUCRE?”
“SÍ, QUE LA SENTO”, LI CONTESTO.
FA OLOR A ALGUNA COSA MOLT DOLÇA, D’ON VE?”
“MIRA” DIUEN ELS ULLS,
ALESHORES ELS OBRO BEN GRANS
I VEIG AQUESTES PILOTES VERDES
(I UNA MICA BLANQUES),
ESCAMPADES PER TERRA.
M’APROPO I EN TOCO UNA.
“QUE N’ÉS DE LLISA!” DIU LA MEVA PEÜLLA.
COM DEU SER PER DINS?
ALESHORES LA TOCO AMB MÉS FORÇA,
AMB UNA PUNTADA DE PEU DE KUNG FU.
I LES ORELLES EM DIUEN:
« QUIN SOROLL MÉS ESTRANY » SEMBLA EL SO DEL GEL
QUAN ES TRENCA AMB L’AIGUA CALENTA,
UN CRUIXIT, PERÒ FLUIXET FLUIXET.
PER DINS, QUINA PRECIOSITAT, TOTA VERMELLA,
AMB PETITES LLAVORS NEGRES.
« QUI HA TRENCAT LA MEVA SÍNDRIA?”
CRIDA EL PAGÈS MOLT ENFADAT.
PERÒ DESPRÉS EM VEU I EM DIU:
« TRANQUIL, SENYOR BOU,
TASTI AQUESTA DELICIOSA FRUITA! »
SENSE LA PELL NO, SI US PLAU . . .
D’ACORD. FACI COM VULGUI”
LA MEVA BOCA I LA MEVA LLENGUA DIUEN:
“ÉS BONA, ÉS TENDRA, QUE BONA!”
MARE MEVA, GAIREBÉ ES DESFÀ
SOTA LES MEVES DENTS.
EN POCS SEGONS
L’HE DEVORADA,
I CONTINUO TENINT GANA,
ME’N MENJARÉ UNA ALTRA,
I UNA MÉS.
PERÒ, QUÈ PASSA ARA?
LA MEVA PANXA
ÉS ENORME I . . .
“PERDONEU-ME,
JA NO PUC NI PARLAR. . . “
NO PUC AGUANTAR-ME, SE M’ESCAPA
ARA EM SENTO MILLOR.
LA MEVA PANXA ESTÀ BUIDA.
“QUÈ EM MIREU?”
“EM DONEU UNA GALETA?”
Références
Les auteurs de ce conte sont Alberto Giammaruco et Mauro Scarpa. Nous avons leur aimable autorisation pour l'utilisation pédagogique de ce conte et sa traduction dans toutes les langues du projet Lectŭrĭo+. Ce conte existe sous forme de livre aux éditions Kurumuny.
Traducció al català de l’original Tomasso e l’anguria per Encarni Carrasco