Texte
Per a totes aquelles persones que viuen separades per murs
La Laila té 10 anys. Viu en una casa molt gran amb tota la família. L’avi, els pares, els tiets i la seva cosina Hiba.
És una granja on tenen vaques, ovelles i gallines. La Laila cada matí muny les ovelles. La Hiba dona menjar a les gallines.
Cada dia després de la feina a la granja van cap a l’escola. El camí és llarg i s’entretenen mirant les flors, els arbres i els ocells.
Un dissabte, quan tornaven de pasturar el ramat, van veure que els faltava una ovella. La Laila va tornar enrere per anar-la a buscar.
L’ovella va anar més enllà dels camps, fins a una enorme paret. La Laila mai havia vist una paret tan alta i tan llarga. No es veia on era el final.
La Laila volia saber per què hi havia una paret al mig del camp. La seva mare li va explicar que sempre havia estat allà i que era molt perillós acostar-s’hi.
Els amics de l’escola li deien que a l’altra banda de la paret hi vivien monstres espantosos. D’altres deien que hi havia màquines mortals.
L’avi li va explicar que quan ell era petit no hi havia cap paret al mig dels camps i que les ovelles i les persones podien caminartranquil.lament d’un poble a l’altre. Però un dia les persones de l’altre costat van construir la paret, i ara no es podien veure.
La Laila volia saber què hi havia a l’altre costat de la paret. Va provar d’enfilar-s’hi, però era massa alta. Va provar de pujar per una escala, però era massa curta. Fins i tot va voler fer-hi un forat, però era massa dura.
A la Laila no li agradava gens aquella paret i va decidir que la pintaria. Però la paret era molt gran i ella sola no podia pintar-la i va demanar a tots els amics que l’ajudessin.
Però la Laila estava trista. No volia aquella paret al mig del camp. Tant de bo fos un ocell, pensava, i així podria volar per sobre la paret.
L’avi veia la Laila tan trista que li va construir un estel de colors i li va ensenyar a fer-lo volar. Aquell estiu la Laila anava cada dia fins a la paret a fer volar l’estel. Fins que un matí...
Va veure volar, a l’altre costat de la paret, un estel de color vermell. L’avi tenia raó, allà no hi vivien monstres ni màquines, ells mai farien estels tan bonics.
Cada vegada més persones de tots dos costats es trobaven al voltant de la paret per fer volar els estels. Però no es veien les cares.
Un matí, la Laila va descobrir que algú havia fet un forat a la paret. Aquell dia, en comptes de fer volar estels, totes les persones d’un costat i l’altre van començar a enderrocar la paret.
Des d’aquell dia, cada any celebren la caiguda de la paret amb una festa d’estels.
Références
Traduction du catalan par Caroline Venaille.
Ce conte a été exposé à Lyon du 2 au 4 mai 2019 à l'occasion du colloque IC2019 organisé dans le cadre de Lectŭrĭo+, en partenariat avec Lecture en balades.
Autores: Saida B.Zouhra, B.Fàtima Zohra, E. B.Habiba, D.Latifa, F.Fatoumata, J.Mariama, K.Maria, L.Alina, V.Anna Calle, Neus SelgaIl.
lustracions: Neus Selga, Maquetació: Jaume Turón
Texte créé collectivement pendant un cours en 2016-2017 avec des étudiants adultes débutants, au sein d’une école pour adultes de Sant Celoni, situé à Sax Sala, en Catalogne. C’est le centre de formation et de travail de Baix Mont Seny, pour apprendre à lire et à écrire. L’inspiration vient du projet « dépasse le noir », avec une course à pied sur la bande de gaza. Deux athlètes de Sant Celoni, en mars 2017, ont couru le périmètre de la bande de Gaza avec l’objectif de faire connaitre le groupe de femmes « Women wage peace » (les femmes déclarent la paix) et la marche de l’espérance. Cette marche de 200 km près du mur, regroupe des femmes juives, musulmanes, chrétiennes, Elle souhaitait faire pression sur les gouvernements pour signer un accord de paix entre Israël et la Palestine.
Compléments
On peut voir le conte illustré dans un PDF en cliquant sur ce lien.